La sanitat catalana des d'una altra perspectiva

L?autor s?interroga sobre la contribució del dispositiu sanitari a la salut de les persones, entesa com a determinant de la seva felicitat. En els sistemes sanitaris es parlava de salut. A poc a poc va interessar més la gestió. Ara només es parla de diners i d?insuficiència de recursos per donar resposta a no se sap ben bé quines necessitats. Els responsables polítics de la sanitat ?dedicats a aconseguir recursos? s?allunyen dels metges, dels professionals de la salut i dels usuaris. L?obra emmarca aquests fets en un entorn de crisi. Crisi econòmica i sobretot crisi de valors. Massa ciutadans obsedits pels seus drets, ignoren els seus deures. Entre els metges predomina la insatisfacció. El prestigi i la valoració dels rectors polítics, és decreixent. El paper de les patronals i els sindicats sembla desfasat. El llibre situa tots els protagonistes de la sanitat en un món dominat per l?hedonisme, el culte a l?ego i la vanitat, en el qual les persones compten pel que fan. No pel que són. S?assenyala la necessitat d?un nou model de lideratge i s?apunta que el deteriorament del sistema sanitari exigeix substituir vells paradigmes per noves maneres d?entendre el món, la política, la salut i la felicitat de les persones.