El present perdut

Durant dos anys, Ana M. Moix, que tothom considera una figura destacada de les lletres castellanes i poca gent l’ha valorat i reivindicat com una figura pública del món cultural i intel·lectual català, va escriure un seguit d’articles en català.

Eren els pitjors moments de la crisi (entre el 2010 i el 2012) i tot feia témer que la realitat que vivíem podia arribar a afeblir (com així ha passat) les bases socials i democràtiques de la societat. Ana M. Moix, persona compromesa, va aprofitar per alertar i reflexionar sobre el món present en un seguit d’articles de caire cívic, social i cultural, en els quals denuncia els motors de la crisi, la corrupció, les retallades econòmiques socials i culturals. Un seguit de reflexions que entronquen perfectament amb la situació actual i ens donen a conèixer un vessant totalment desconegut de l’autora: una dona de lletres, compromesa amb la seva ciutat i amb el món i la cultura que l’envolta. I és que la gauche divine també parlava català.