El que m’agradaria que la dansa fos

L’experiència del coreògraf, la complicitat del mestre, la proximitat de qui tradueix en paraules el que fa anys que exercita a la seva vida i en les seves creacions. Cesc Gelabert ens acosta aquí a la veritable essència d’un moviment habitat pel cor i la ment. Els seus espectacles han estat mostraris vius d’aquesta mateixa caixa d’eines, així que el llibre ajuda a entendre com i per què ens movem, però també com i per (a) què s’ha mogut l’artista, des de la «diversitat informada» que sempre ha defensat: conèixer-ho tot de tot arreu, però contribuint a la diversitat general des de la singularitat local. Vet aquí les notes a peu de pàgina d’una obra en marxa, el llibre testimonial de qui sempre ha ambicionat ser «el xaman que somia els somnis de la tribu».