L'última Fira de Salàs 1959

Josep M. Espinàs es va introduir a la Fira de Salàs, vestit amb una brusa típica de firandant i portant un bastó de quinquillaina. Per confondre's amb els compradors i venedors de matxos i mules. D'això fa cinquanta anys. Era l'última ocasió de participar en una celebració que durava des de feia sis segles.

Aquest llibre fa reviure l'ambient d'una fira excepcional, 3.000 animals -on «no hi ha preuassos però sí que hi ha llibertat», com deien a Espinàs. És a dir, molts compradors i venedors per triar. Gent que ve d'Extremadura i d'Andorra, perquè la mula catalana és molt cotitzada.

Espinàs converteix la fira en un gran retaule de personatges, assisteix als tractes, observa els gestos, les mirades de reüll, el llenguatge sobreentès o maliciós. Comparteix el sopar amb els firandants i, de nit, l'espectacle discretament frívol que es fa al cafè i on els firandants es deixen anar.

D'una festa que s'ha repetit durant 600 anys, pràcticament l'únic testimoni viscut que en queda és aquest gran reportatge amb fotografies de l'autor.