El defensor de les bruixes

Viladrau, febrer del 1622. El jesuïta Pere Gil i el seu deixeble Joanet, un noi orfe de raça negra que ha estat acollit per la Companyia de Jesús, arriben a Viladrau per aturar la persecució i l’ajusticiament de dones acusades de ser bruixes. Una sèrie de morts al poble, que intentaran ser presentades com a obra de les bruixes, servirà de pretext perquè s’obri una investigació paral·lela per part del jesuïta per descobrir l’autoria dels crims.


La Inquisició castellana que s’havia implantat a Espanya era el braç policial de la monarquia, que gràcies al seu embolcall religiós podia intervenir en l’interior dels regnes saltant-se les lleis pròpies de cadascun. Per això, en Pere Gil va tenir un greu sobresalt quan els inquisidors havien trucat a la seva porta ja feia uns quants anys. La seva fama de bon teòleg va obrar perquè li demanessin d’actuar de qualificador en el tristament cèlebre tribunal de Barcelona. No era una bona idea negar-s’hi, i naturalment no ho va fer.




Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.