Ara, escric

Aquest llibre és la fotografia que mai no vaig fer del moment exacte en què el meu pare i jo, un matí d'hivern que havia nevat, vam pujar en un avió de fusta i ens vam llançar a planar per damunt de la ciutat de Barcelona. Sense vent. I és també el far que es veu des de l'avió quan estem a punt d'aterrar a Menorca. I el camí que duu a l'antic camí de la Virgen de Guadalupe a Cáceres. I també la plaça de Santo Domingo del centre històric de Ciutat de Mèxic: l'únic lloc del món on l'escriptura és un acte rabiosament útil. Aquest llibre és un mag assegut al meu costat en un avió de Lufthansa i una fotografia que va fer Cees Noteboom de la tomba de Juniziro Tanizaki. Són les tres fases que hi ha tallades en una de les parets de Museo del Templo Mayor que es van fer durant tres regnats. I és una tipografia exacte i un soroll mecànic que només es pot sentir a la ciutat d'Oaxaca. El record i la boira que percebem a les carreteres quan viatgem en autobús i que sovint confonem amb paraules. Aquest llibre és una lluita violenta contra l'escriptura i contra la impossibilitat de convertir-la en alguna cosa tàctil. Un text íntim que pot ser llegit com un assaig o com una novel·la perquè són el mateix repte: pentagrama, gps, zooms, inèrcia. Aire.