Refugis remots

Encara hi ha llocs salvatges al nostre atapeït planeta. Partint d’uns quants viatges personals, Dan Richards explora l’atractiu dels refugis a les muntanyes, boscos, oceans i deserts més llunyans. Són paisatges que parlen del temps profund, l’escala dels quals ens pot fer caure de cul i abaixar-nos els fums. La naturalesa indòmita d’aquests llocs forma part de la seva bellesa i, des de fa temps, han atret tota mena d’aventurers, artistes i gent espiritual.
Tal vegada és irònic que aquells que cerquen el silenci, l’aïllament i l’aventura
de les terres salvatges tot sovint hagin de fer cap a les barraques, bothies, campaments i refugis creats per l’home. Una part de l’encant d’aquests refugis és la seva simplicitat, amb una estructura prou forta per resistir el mal temps, però alhora prou simple per no desviar l’atenció del món natural que els envolta.
Seguint un itinerari des de les Cairngorms d’Escòcia fins als miradors dels guaites forestals de l’estat de Washington; de les «cases de joia» d’Islàndia al desert de Utah; dels pobles abandonats i glaçats de Svalbard fins als santuaris del Japó; des de la caseta per escriure de Roald Dahl al Metroland londinenc fins a un far a l’Atlàntic Nord, Richards explora paisatges que han inspirat escriptors, artistes i músics i es pregunta per què ens atrau la natura salvatge? Què podem fer per protegir aquests paisatges? I què ofereix el futur als refugis dels confins més remots?