Sense sucre

Quan la Mireia Estrada es va casar amb un home marroquí, dues cultures diferents van emprendre el repte de la convivència i l’entesa. Des de llavors, l’autora viatja regularment al Marroc per visitar la seva família política i, irremeiablement, el país i els costums de la seva gent han passat a formar part de la seva realitat més íntima.
Aquest llibre neix de l’estranyament que comporta ocupar un rol social incòmode —el d’una dona occidental integrada en una família tradicional marroquina—, i de la voluntat d’acostar-se a l’altre i salvar les diferències. Des d’una mirada esbandida de prejudicis i d’afectació, des de l’anècdo- ta desensucrada i l’humor viu, Sense sucre és un viatge a l’univers ric i complex de la cultura musulmana: les dones, el seu cos i la qüestió de la seva llibertat, però també el menjar, el ritu, la fe, l’oci, la família, el treball, l’amor i la mort. Poder mirar totes aquestes qüestions des d’una cultura aliena ens retorna, com un mirall, el reflex de les nostres pròpies conviccions i prejudicis.