El paradís no era això

L’edifici del Raval on viuen posa en relació la Mai, l’Helena i el Santos, tres personatges de tres generacions diferents, cadascun vivint una crisi personal en el marc d’un barri on els extrems –gent, diners, cultures– es toquen.

La Mai és a la vintena, una noia reivindicativa, vivint la precarietat de feines i relacions amb un drama familiar a l’esquena que l’oprimeix. L’Helena, de quaranta anys i amb la situació més convencional i estable (parella, fills, bons sous) veu com s’enfonsa la vida que s’ha fet. El Santos, un músic de rock idealista que ha deixat enrere el millor de la seva carrera i s’ha acomodat a una vida al marge del sistema cultivant marihuana, en el que no deixa de ser una concessió més.

Tots tres s’uneixen en la seva fragilitat per trobar una sortida als seus conflictes amb un món que jutgen amb lucidesa i on ni el ritme accelerat de la ciutat ni les persones que els acompanyen els satisfan.