L'Infern

Salvatge, ferotge, cruel.
Entra en un territori despietat.
Torna Carmen Mola.

EL NOU I BRUTAL THRILLER DE CARMEN MOLA QUE MÉS DE 2 MILIONS DE LECTORS ESTAN ESPERANT.
El que semblava un paradís es va acabar convertint en un infern. Una novel·la negra impactant i pertorbadora al més pur estil Carmen Mola.

Un terrible aixecament de l’exèrcit contra la reina Isabel II tenyeix de sang i morts els carrers de Madrid i l’horror campa per tota la ciutat. Enmig de les canonades i els trets, una ballarina que es diu Leonor i en Mauro, un jove estudiant de Medicina, es veuen embolicats en un homicidi que els marcarà les vides. Per evitar la presó o la mort, la Leonor es veu obligada a fugir a l’Havana, però, quan hi arriba, aquell suposat paradís no és el que esperava. Les plantacions de sucre i els ingenis amaguen la tragèdia d’un esclavisme encara molt viu. I, entre els esclaus, reapareix en Mauro, encara que potser és tard per recuperar el seu amor. En un intent desesperat d’escapar d’aquell infern, tots dos descobriran que l’ingeni on són amaga una terrible trama d’assassinats seguint un ritu ancestral brutalment ferotge.

Una novel·la negra impactant i pertorbadora al més pur estil Carmen Mola.

«En Mauro, quan es queda sol, s’asseu a la taula del metge i fulleja el text. L’infern, diu el títol. Al cap de mitja hora de lectura, les nàusees el dominen. Ha de tancar el manuscrit com qui tapa un pou negre, però quan arriba a la casa del carrer de les Ánimas, no pot evitar ensenyar-l’hi a l’Emiliano i la Rosana.

—Parla de la vida en una hisenda de la província d’Oriente de l’illa de Cuba. Segons sembla, en aquest lloc la vida dels esclaus, tractats amb ferotgia i crueltat, s’ha convertit en un veritable infern. D’aquí el títol del relat. També narra l’arribada d’un vaixell a Cuba fa uns quinze o vint anys, el famós Santa Catalina, el Brujo me’n va parlar. Deia que Lungambe, el dimoni dels congolesos, hi havia pujat. Segons el relat, en aquest vapor va començar tot…

—No era un vapor, era un clíper —corregeix l’Emiliano, que fins aquell instant havia estat callat.

—I tu com ho saps? —pregunta la Rosana.

—Perquè jo hi anava».