Breus històries mallorquines

Estranger en una illa que encara es llepava les ferides d’una guerra massa recent, Robert Graves (1895-1985) escrigué una sèrie d’articles que aparegueren a les pàgines de The New Yorker, Tomorrow o Gentleman’s Quarterly, publicacions de prestigi i de gran tirada internacional. Contra tot pronòstic, aquestes contarelles escaparen al control militar i falangista de les institucions i parlaren de quelcom més que simples anècdotes i fragments de la vida quotidiana. Escrites de forma paral·lela al clàssic La deessa blanca (1948), les Breus històries mallorquines toquen fibres sensibles com l’especulació o la intolerància cultural i, al mateix temps, ens adverteixen del perill de l’incipient turisme de masses i la febre urbanitzadora sense control. Ara, publicats per primera vegada en català, aquests textos converteixen Graves en el cronista «de tot allò que no es podia contar» i són, en paraules del seu traductor, «com trobar una càpsula del temps; com obrir un vi que reposa des del 1947 i que encetam per assaborir-lo tots plegats».