Mig any caminant sol pel sud d’Europa, de Barcelona a Atenes pels camins dels nostres avantpassats.
Quan l’escriptor i llibreter Oriol Canosa tenia vint-i-cinc anys, ara en fa més de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km més tard arribava a l’Acròpolis d’Atenes després d’un llarg i accidentat aprenentatge pels senders de muntanya del vell continent. A la motxilla hi duia poca cosa: llibres, un sac de dormir, una mica de roba, pocs diners, una navalla, aigua, quatre fruits secs, pa i formatge… Ni mòbil, ni tenda de campanya, ni unes bones botes, ni una lot. Amb pocs mapes i confiant en l’instint, va anar enllaçant camins per saltar de Collserola a Montserrat, arribar fins als Pirineus i travessar el Massís Central francès, els Alps i els Apenins. Caminava amb el sol i dormia sota els arbres quan la lluna s’amagava.
Sol per les muntanyes de la poblada Europa, anhelava reproduir els viatges dels nostres avantpassats, quan els camins ancestrals eren l’única manera de creuar d’un país a l’altre i quan rere cada faig i cada roca s’hi amagava alguna de les esquives divinitats que poblaven els boscos i rius del món antic.